Vaig viure així, sol, sense ningú amb qui parlar veritablement, fins que vaig tenir una avaria al desert del Sàhara, fa sis anys. Alguna cosa s'havia trencat al meu motor. I com que no tenia amb mi ni mecànic ni passatgers, em vaig disposar a fer, només, una reparació difícil. Era, per mi, qüestió de vida o mort. Tenia aigua tot just per a vuit dies. La primera nit vaig dormir sobre la sorra a mil milles de tota terra habitada. Estava més aïllat que un nàufrag sobre una bassa al mig de l'oceà. Imagineu-vos, doncs, la meva sorpresa quan, en trencar el dia, em va despertar una estranya veueta que deia: ùSi us plau..., dibuixa'm un xai!